A Sabadell hi podem trobar, el segon Institut de Paleontologia més important de tota Catalunya.L'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, és una institució dedicada a la recerca i difusió de materials paleontològics, especialment vertebrats fòssils. El seu fundador va ser el doctor Miquel Crusafont i Pairó, sabadellenc il.lustre i catedràtic de Paleontologia a la Universitat de Barcelona. El museu va ser inagurat el 9 de novembre de 1969 i reinaugurat, després d'unes obres, el 7 d'abril de 1995.
Dins la col.lecció, cal destacar la importància dels mamífers fòssils procedents de les conques catalanes i pirinenques, i mostres de flora fòssil i restes marines. L'Institut conserva la millor col.lecció de mamífers fòssils de l'Estat i una de les més importants del món. Disposa d'una biblioteca especialitzada. http://www.diba.es/museus/inspal.asp

La exposició de càracter permanent té a veure amb el fil de la història dels pobladors del territori de l'actual Sabadell des dels primers pagesos prehistòrics fins a l'època moderna, moment històric en què es posen les bases de la futura ciutat industrial.

Mentre que les altres exposicions itinerants, tenen com a principal motiu, els teixits decorats amb la tècnica de l'estampació, genèricament anomenats indianes, que pertanyen cronològicament als segles XVIII i XIX. Una altre exposició d'aquest tipus té a veure en admirar un conjunt de teixits del fons del CDMT procedents d'Egipte que abasten des del s. IV fins al s. XII, etc... 

0 per exemple, un tema força diferent, la mostra del recorregut al llarg de la història de les comunitats que ocupaven el territori que avui coneixem per Catalunya entre el 6.000 i el 2.000 a.C. Ens apropa a les noves formes de rituals, d'expressió artística, d'organització social i d'estratègies econòmiques d'aquest període anomenat neolític. http://www.sabadell.cat/Museus/

Una película que ens explica la historia de Gabriela, una jove que està a punt de casar-se amb Guido, un conegut jutge, que és assessinat en estranyes cirscunstàncies.

La protagonista pretèn averiguar que ha passat i d'alguna manera netejar la imatge del seu novio, i es per això que inicia una investigació pel seu compte, durant aquesta investigació tindrà l'ajuda d'Angela una jove i ambiciosa periodista i també s'enfrontarà amb Osman, el director de un influent diari diari, que és fidel al règim de Fujimori i que d'alguna manera ajuda a encobrir el que ha estat clarament un crim d'estat, e intentant donar-li una visió de crim pasional en un ambient gay.

Per intentar demostrar la veritat del cas, Gabriela s'endinsa als baixos fonts del cercle que rodeja a Vladimiro Montesinos, ella per intentar revenjar la mort del seu novio només té un objectiu, matar sigui com sigui, al segon home més important del Peru en aquell moment.

Una película recomenable, per conèixer com s'actuava durant la dictadura d'Alberto Fujimori al Perú, i sobretot que feia l'home que tenia més força política en aquell Perú corrupte i repressor, Vladimiro Montesinos. Les interpretacions de les dues principals protagonistes Gabriela i Angela, estàn força bé, i tenen un nivell interpretatiu bo.

Un llibre que fa tot un recorregut per la vida de l’expresident de la Generalitat, i la seva trajectòria anterior a la seva entrada en política.

Un repàs que va des dels seus records d'infantesa repartits entre Premià de Mar i Barcelona, els seus primers contactes amb el món catòlic i quines vivències en va extreure d'aquesta relació amb l’església, també els seus primers passos dintre de l'escola on ja pertanyia d'alguna manera a diferents moviments culturals, i que posa de manifest el seu continu esforç per intentar d'alguna manera ajudar al país, ja sigui des del món empresarial o financer, o com explica la creació del seu partit polític Convergència i Unió i la participació en democràcia.

Uns textos que ens serveixen per conèixer una mica millor el per què de tot plegat, com i de quina manera s'ha forjat el caràcter i la manera de fer i d'actuar de Jordi Pujol.

I com el seu procés d'aprenentatge al llarg dels seus primers 50 anys de vida, li van servir per arribar a ser una persona respectada dins l'àmbit polític tant a nivell estatal com internacional.

Per tant en recomano la seva lectura, més enllà de la ideologia de cadascú per que se'ns dubte és un llibre molt ben estructurat, de fàcil lectura i alhora entretinguda ja que el seu autor, Manel Cuyàs, li ha sabut donar un toc de conversa amigable més enllà de la transcendència dels personatge en qüestió.

Aixì que com diria el protagnoista del llibre i refirint-nos a les seves pròpies paraules "Ara això no toca" ho podem substituir per un "Ara això si que toca. Llegir-ho".

Unes memòries que han de tenir una continuïtat en els propers mesos, en els quals Jordi Pujol intentarà explicar la seva trajectòria política en democràcia, que han suposat els seus 23 anys com a President de la Generalitat, i on segons paraules de l'ex-President: "Servirà perquè molta gent entengui per què vaig actuar com ho vaig fer i no de manera diferent".

En aquesta presentació amb aquesta fotografia, he volgut simbolitzar d'alguna manera l'agermanament entre cultura i modernitat tecnològica, d'aquí també que el meu blog porti com a títol Bits de cultura. Crec sincerament que les noves tecnologies no són en cap cas un problema, ni han de per què ser un enemic pels elements culturals tradicionals, ens al contrari, cal que la cultura tradicional representada per la literatura, la música o les arts escèniques d'alguna manera es recolzin en aquestes noves tecnologies per arribar a més gent i facilitar-los el seu coneixement.